Mar Menor i nitrats desafiament polític i tècnic?


El Mar Menor, l’albufera d’aigua salada més gran d’Europa ubicada a la regió de Múrcia (Espanya), ha sofert i sofreix un maltractament al medi natural de gravíssima importància. La mort recent de milers d’espècies que habiten en ell és conseqüència directa de la ineptitud política i administrativa que ha mirat cap a un altre costat des de fa dècades.

El grup de recerca ‘Ecosistemes Mediterranis’ (Universitat de Múrcia) indica que l’activitat agrària i ramadera és responsable en un 85% de l’eutrofització de el Mar Menor. Aquesta agricultura, de tipus intensiva per part de grans empreses agroindustrials i cadenes de distribució, ha causat un gran impacte ambiental en forma de nitrats, els quals s’introdueixen en el Mar Menor sigui per superfície o a través d’aqüífers contaminats en els quals s’han anat acumulant progressivament. La Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Ministeri per a la Transició Ecològica assenyala que de les 60.000 hectàrees de regadiu, unes 20.000 no tenen concessions, és a dir, són il·legals. A més, el 90% de les granges inspeccionades no compleixen amb la normativa actual, traduint-se que, 500 basses de purins presenten infiltracions o desbordaments.

L’eliminació o reducció d’aquests nitrats en origen, procedents en gran part de la fertilització desproporcionada d’abonaments i purins, donaria lloc a una solució tecnològica al problema mediambiental que suposa. Això podria aconseguir-se mitjançant sistemes biològics de ‘nitrificació-desnitrificació’ en les mateixes explotacions agropecuàries.

En qualsevol cas hem de reflexionar i buscar una solució que, finalment, ens afecta a tots nosaltres.